Els millors miradors prop d'Alacant, castells inclosos

A la província d'Alacant, la majoria dels miradors corona un castell: el mateix cim que servia per a vigilar la costa continua sent hui el millor lloc per a contemplar-la. Esta guia els reunix, junt amb els castells, per ordre de llunyania des de la ciutat i indica si s'hi arriba a peu o si cal cotxe.

A la ciutat, sense cotxe

El Castell de Santa Bàrbara corona el Benacantil amb una panoràmica de 360 graus sobre la ciutat, el port i la platja del Postiguet, i l'entrada al recinte és lliure. Només es paga per l'ascensor que hi puja des del passeig marítim. A peu, en canvi, s'hi arriba gratis pel Parc de l'Ereta, a la falda de la muntanya, que té els seus propis miradors sobre la catedral de Sant Nicolau, el port i el perfil rocallós conegut com la Cara del Moro.

En un altre cim de la ciutat, el Castell de Sant Ferran —fortalesa del segle XIX amb vistes sobre la ciutat, el mar i, a la llunyania, la silueta del mateix Castell de Santa Bàrbara— es puja a peu o en cotxe per la carretera que envolta la muntanya, i l'entrada també és lliure. Entre els dos castells queda, als peus, el centre històric d'Alacant, amb la catedral i el port com a referència per a orientar-se des de qualsevol dels dos miradors.

Al sud: el far de Santa Pola

La Torre Atalayola, una torre de guaita del segle XVI sobre la qual hui s'alça el far de Santa Pola, domina el penya-segat del cap: en dies clars s'hi veu, cap al nord, fins al Penyal d'Ifac, amb el Puig Campana i la Serra d'Aitana de fons, i cap al sud, l'illa de Tabarca. L'aparcament junt al far és gratuït, i des d'allí el mirador queda a un passeig curt.

Sobre Benidorm i Finestrat

El Balcó del Mediterrani, en ple centre de Benidorm, corona un esperó de roca entre les dues platges de la ciutat, amb vistes de la badia i, en dies clars, de la costa fins a Calp. Dins del mateix parc natural de la Serra Gelada, la pujada a la Creu de Benidorm és curta i fàcil, i també es fa a peu des de la ciutat.

Més exigent és el Puig Campana, la segona cima de la província, a la qual s'arriba en cotxe fins a la Font del Molí, a les afores de Finestrat; des d'ací, però, la pujada al cim ja és una ruta de muntanya de jornada completa, no un simple passeig. Des de dalt es veu bona part del litoral, des del Penyal d'Ifac fins al cap de Santa Pola, envoltat per les serres d'Aitana, el Ponoig i Bernia. No és, doncs, un mirador per a pujar amb sabatilles de passeig: cal calçat de muntanya i aigua suficient, perquè, una vegada deixat el cotxe a la Font del Molí, no queda cap altre punt d'accés.

Calp i Xàbia

Al Penyal d'Ifac s'hi puja a peu des de la base, per un sender senyalitzat dins del parc natural, amb l'accés regulat per aforament. Des del cim es veu tota la badia de Calp, amb les dues platges i el port als peus i, en dies serens, fins i tot l'illa d'Eivissa.

Més al nord, a Xàbia, el Mirador del Cap de la Nau s'assoma a més de cent metres sobre el mar; s'hi arriba en cotxe, amb aparcament junt als restaurants del cap, i des de la vora del penya-segat es veu Moraira i, en dies molt clars, el Penyal d'Ifac i la mateixa Eivissa. El cap marca, a més, el límit entre la costa que mira cap al nord de la província i la que mira cap al sud, de manera que servix per a situar d'un cop d'ull quasi tota la ruta d'esta guia.

A l'interior: Montgó, Guadalest i Aitana

El Parc Natural del Montgó, entre Dénia i Xàbia, es puja en unes tres hores anada i tornada des de l'àrea de l'Ermita del Pare Pere, a la qual s'arriba en cotxe. Des dels 753 metres del cim es domina tota la plana costanera i, en dies clars, es distingix l'illa d'Eivissa.

A Guadalest, el Mirador de la Plaça de Sant Gregori s'assoma sobre l'embassament d'aigües turqueses, envoltat per les serres de la Serrella i l'Aixortà, i s'hi arriba a peu, dins del mateix poble. Una miqueta més amunt, entre les ruïnes del Castell de Sant Josep —d'entrada de pagament— es veu el mateix embassament des de més alçada.

A Confrides, al vessant nord de la Serra d'Aitana, s'arriba a la Font de l'Arbre per una pista asfaltada de set quilòmetres en cotxe des del poble. Des d'ací, un camí fàcil oferix vistes del Mediterrani que, en dies clars, arriben fins a Eivissa.

El punt més allunyat d'esta guia és el Castell de l'Atalaia, a Villena, ja a l'interior de la província: una fortalesa almohade, d'entrada de pagament i on només s'arriba en cotxe, des de la torre de l'homenatge de la qual es domina tota la vall del Vinalopó.

Preguntes freqüents

Quin és el mirador més accessible sense cotxe prop d'Alacant?

El Castell de Santa Bàrbara, amb entrada lliure al recinte i pujada a peu pel Parc de l'Ereta, o en ascensor de pagament des del passeig marítim.

Es pot pujar al Penyal d'Ifac a peu?

Sí, per un sender senyalitzat dins del parc natural, amb l'accés regulat per aforament en època de més afluència.

Què es veu des del Puig Campana?

Bona part del litoral, des del Penyal d'Ifac fins al cap de Santa Pola i envoltat per les serres d'Aitana, el Ponoig i Bernia, encara que cal tindre en compte que és una ruta de muntanya llarga, no un passeig curt.

Cal cotxe per als castells de l'interior, com Villena o Guadalest?

Sí: cap dels dos té transport directe des d'Alacant capital que arribe fins al mateix castell.

Per a completar amb la costa

Molts d'estos miradors cauen just damunt d'una platja o una cala: el Penyal d'Ifac sobre els Banys de la Reina de Calp, o el Balcó del Mediterrani sobre les dues platges de Benidorm. L'altra meitat de la costa, ordenada de prop a lluny, apareix a la guia de millors platges prop d'Alacant.