Castell d'Ambra

El Castell d'Ambra ocupa el cim d'un turó rocós a 264 metres d'altitud, amb vistes sobre tota la plana on s'assenta Pego, i és una construcció islàmica tardana, alçada a començaments del segle XIII com a resposta a l'avanç de la conquesta feudal cristiana sobre el territori, amb una planta que s'adapta per complet al relleu escarpat de la muntanya d'Ambra.

Història

Més que una fortalesa militar convencional, el castell va funcionar com un xicotet poblat fortificat —va arribar a acollir una vintena d'habitatges escalonats que aprofitaven la mateixa roca com a fonament— durant una vida útil breu, d'apenes seixanta anys, entre 1220 i 1280 aproximadament. No va tindre un paper actiu durant la conquesta cristiana, però sí que en va tindre després, durant les revoltes mudèjars liderades per Al-Azraq contra el nou poder cristià. A partir de 1276 va perdre pes militar, i el seu abandonament definitiu va arribar quan, des de 1280, la població es va traslladar a la nova vila de Pego, a la plana.

Què veure

Del recinte es conserven restes de muralles i les petjades dels habitatges escalonats sobre la roca, a més d'un doble cinyell defensiu que s'adapta als diferents nivells del turó. Més enllà del valor arqueològic, l'atractiu principal és el mirador natural que oferix sobre l'aiguamoll de la Marjal i la plana agrícola de Pego. El campanar de l'Assumpció i la cúpula de teules de la capella de l'Ecce Homo fan de referències en el centre del poble.

La pujada es fa a peu per un camí de muntanya sense ombra —per la qual cosa convé reservar-la per a les hores primerenques del matí en els mesos més calorosos— i és una excursió més recomanable per a qui ja té certa costum de caminar per terreny irregular que per a una eixida familiar amb xiquets menuts.