Què veure a Pego

Pego s'assenta en una depressió envoltada de muntanyes a l'extrem nord de la província d'Alacant, en el límit de la Marina Alta amb la comarca de la Safor, i la vila es va fundar a finals del segle XIII sobre l'emplaçament d'un assentament islàmic anterior, Uixola, poc després que Jaume I conquistara la vall en 1244 mitjançant un pacte amb el cabdill local Al-Azraq.

Història

En 1262 l'infant Pere va crear la baronia de Pego. Segles després, durant la Guerra de Successió, la vila va servir de base militar a les tropes de Felip V, la qual cosa li va valdre el títol de «Molt Noble Vila». D'aquell passat defensiu queden restes com el Castell d'Ambra, a les altures que envolten el nucli urbà, mentre que en el mateix casc, l'Església Arxiprestal de l'Assumpció i la Capella de l'Ecce Homo completen el patrimoni religiós del poble.

Què veure

El gran atractiu natural de Pego és la Marjal de Pego-Oliva, una antiga albufera hui colmatada i convertida en un mosaic d'arrossars travessats per canals de reg, alimentada per l'aigua de diversos «ullals» —fonts càrstiques que brollen dels aqüífers de les serres de Mostalla i Segària— que nodrixen els rius Bullent i Racons i sostenen, així, una de les zones humides més importants per a les aus de la Comunitat Valenciana: agrons, fotges i cabussons hi són habituals bona part de l'any. El mirador de la Muntanyeta Verda, un xicotet turó d'a penes 49 metres dins del parc natural, ofrix vistes simultànies del mar, la serra del Montgó i el mosaic d'arrossars, encara que convé tindre en compte que l'accés pot restringir-se en certes èpoques de l'any per programes de protecció d'aus rapinyaires.

La gastronomia de Pego gira entorn de l'arròs: l'Arròs en Costra —enfornat fins a formar una fina crosta daurada— n'és el plat més representatiu, junt amb l'all i pebre d'anguila i les paelles d'ànec i anguila pròpies de la zona de marjal, mentre que els Moros i Cristians, amb tretze filaes repartides entre bàndol cristià i moro, omplin de desfilades l'últim cap de setmana de juny. Pego combina bé amb una visita a la veïna Xaló per a qui recorre l'interior de la Marina Alta en la mateixa escapada, i el pic de Xillibre, amb 729 metres, és l'altura major del terme i domina el perfil muntanyós que envolta la depressió de Pego. El cultiu d'arròs a la marjal va arribar a superar les 900 hectàrees en 1945, la seua màxima extensió històrica, i hui el municipi, amb prop de 10.800 habitants, manté una economia agrícola recolzada també en els cítrics de regadiu.