Marjal de Pego-Oliva

La Marjal de Pego-Oliva és un aiguamoll de 1.255 hectàrees repartit entre els termes de Pego i Oliva, declarat parc natural en 1994, que ocupa el que va ser una antiga albufera i hui és un mosaic de canyissars, arrossars i llacunes travessat per una xarxa de séquies i canals, entre les últimes zones humides d'importància que queden a la costa de la Comunitat Valenciana.

Un refugi per al samaruc

El parc acull una de les millors poblacions naturals de samaruc. És un peix xicotet d'aigua dolça pràcticament exclusiu de la Comunitat Valenciana i en greu risc d'extinció. La combinació d'aigües netes, vegetació palustre i absència d'espècies invasores en determinats trams de l'aiguamoll explica que este haja sigut un dels últims refugis de l'espècie en la seua àrea de distribució original.

Arròs i paisatge

El cultiu de l'arròs arriba a la marjal des d'època andalusina i encara hui és l'ús agrícola dominant, amb varietats locals com el bombó i el pegonil junt a la més estesa bomba, i eixe paisatge d'arrossars inundats alimenta també la gastronomia de la zona, amb plats com l'arròs al forn o l'arròs amb costra, habituals als pobles de l'entorn. El parc es pot recórrer per sendes i aguaits d'aus sense necessitat de guia, encara que convé portar prismàtics si l'interés és l'observació ornitològica.

La millor època per a la visita depén de l'objectiu: la tardor i l'hivern concentren la major activitat d'aus migratòries, mentre que l'estiu oferix els arrossars en el seu punt més verd. L'accés és lliure i gratuït, i sol combinar-se amb una visita al casc urbà de Pego, amb la seua església arxiprestal i la cúpula de la capella de l'Ecce Homo, o amb la pujada al Castell d'Ambra, que domina la plana des del turó veí.